dijous, de maig 18, 2006

Quo vadis, Jordi Llovet?

El professor de Teoria de la Literatura de la UB és un dels personatges de més relleu del nostre panorama cultural. Tothom es pregunta, però, per què no escriu més. Fa quasi 30 anys va treure un llibre d’estètica que va tenir una acollida esclatant i que fins i tot li va valdre una menció en el suplement anual de l’Enciclopèdia Britànica. Però des de llavors no ha fet res, tret d’algun pròleg ocasional, alguna traducció i l’article setmanal al País de digressió político-literària. Ningú s’ho explica. Hi ha diverses teories: uns sostenen que prepara des de fa temps unes memòries tan plenes de fel que no les publicarà fins que mori. D’altres, més maliciosos, diuen que la seva flama es consum en el foc d’encenalls de les classes i no dóna per a cuinar res de més granat.

Però el cert és que puc corroborar que les seves classes són un espectacle continuat. Sempre recordaré el dia en que es va ficar a cantar l’ària del catàleg d’amants del Don Giovanni, trencant-se de riure cada cop que arribava a la frase: “Ma in Ispagna son già mille e tre”; o el cop que va enfilar-se a la taula per il•lustrar la posició exacta dels peus de Goethe en el gravat Goethe traient el cap per la seva finestra a Roma de Tischbein; o la vegada que va fer una sessió de DJ de música clàssica saltant com una molla en certs passatges i cridant un forassenyat SUBLIM, SUBLIM!.

"El tema de les meves classes sóc jo", afirmava tot seriós abans d’alliberar una riallada de nen que intenta contenir-se per no escopir els pistons. Ara bé: de tant en tant si que n’escopia de pistons carregats amb pólvora i fulminant contra els autors i actituds que no li agradaven. Enmig de la bassa d’universal somnolència d’aquella facultat, les seves pistonades caigudes a plom el convertien en l’epicentre d’una vasta ondulació de curiositat alhora que no deixaven d’esquitxar algunes patums eixarreïdes i immòbils... "Quan Riba traduïa del grec al català, en realitat ho feia del grec al grec".

Sempre m’ha semblat que és un personatge que s’ha equivocat de segle. Hagués estat un magnífic salonnard de la cort de Lluís XVI, un intel•lectual-bufó que escandalitzaria les dames amb dobles sentits sobre doblecs de llençols i els cavallers amb sortides de to que els traurien de l’atonia vegetal dels jardins de Versalles. Beuria una mica de sherry a qualsevol pub de Londres retraient a Samuel Johnson una definició inexacta del seu diccionari, acompanyaria Voltaire en l’exili daurat a Ginebra, i recitaria Ariosto a duo amb Casanova. Si, deixant enrere la mundanitat, s’hagués decantat per la via eclesiàstica perfectament hauria pogut ser tant un Sant Benet monàstic, un patriarca dels monjos d’Occident dedicat a la conservació dels clàssics, com un cardenal Manning assedegat de poder temporal que si un dia s’aixeca amb el peu esquerre, decideix muntar un cisma. Llançat al mig del segle vint-i-u, només pot proferir bravates sobre la decadència de la cultura occidental i col•leccionar llibres antics amb un fetitxisme malaltís i insaciable.

Entrades relacionades:
Quo vadis, Arcadi Espada?


Quo vadis, Jordi Llovet.mp3

8 comentaris:

Anònim ha dit...

Estimats amics,

No ho havia vist fins avui. M'hauríeu hagut d'avisar, homes! (o dones?). Teniu raó que he donat tot el que podia donar de mi mateix a les classes, i ara que em vull jubilar no sé pas com passaré el temps, a manca de dames vellejants amants de la conversa, i ja desproveït de quartos per fer més rica la meva biblioteca. Abraçades, molt d'ànim, i endavant les atxes!
Jordi Llovet

Anònim ha dit...

Jo soc quasi una dama vellejant, i mai m'he perdut una de les seves conferències. La veritat es que no vull que es jubili. ¿Que farem ara sense les seves grans paraules?
Moltes abraçades i anims

Anònim ha dit...

Adoro la literatura i adoro en Llovet però menys. Salut!

Anònim ha dit...

Jo adoro més en LLovet que a la literatura.

Anònim ha dit...

Avui entrevistaran en Jordi Llovet pel canal 33. Tinc moltes ganes de veure'l.

Anònim ha dit...

M'estranya que un freudià confés com el Jordi Llovet pugui escriure un article com el dedicat a "Thomas Mann i les dones", del Quadern de El País d'avui, on de cop i volta es posa en evidència una decidida vocació de denúncia dels homosexuals amagats, en la línea del mateix Papa de Roma, i també que la seva heterosexualitat, la del Jordi Llovet, és força més problemàtica del que pretén amb alguna de les bromes que l'han fet tan popular. Freud també tenia aspectes homosexuals, com vostè, Sr. Llovet, i va saber com a mínim donar joc a l'ambigüetat, com Thomas Mann, per cert. Potser haurien millorat com a escriptors si s'haguessin declarat gays? N'està segur? La seva rialla, Sr.Llovet, a vegades no resulta del tot creïble.

Anònim ha dit...

ui ui ui, però a què treu ara començar a parlar d'hetero-homo-el-que-sigui-sexualitat?

biblioaprenent ha dit...

Molta raó tens, aquest senyor pertany al segle XIV-XV com a molt......