dimarts, d’abril 04, 2006

Dinar amb yuppies

Després de la política, l'activitat que fa els companys de llit més estranys és la feina. Per un set sous d’encàrrec em vaig descobrir entaulat amb un grupet d’alts directius d’empreses com el Metro de Barcelona, diverses constructores i asseguradores.

El dinar estava presidit per la bona jeia que dóna la pasta, per aquell parlar pel gust d’escoltar-se i d’alliberar a l’atmosfera l’elixir bucal. El directiu del Metro ens va donar el dinar comentant detalls escabrosos sobre els suïcides que salten a les vies: "2 al mes! 2 al mes!"- No parava de dir, rient – "Tenim un acord tàcit amb la premsa perquè no ho tregui. Si no, es produeix un efecte-crida i tots es foten a saltar!". No callava, no. "He vist per les càmeres xavals arrossegant-se com cucs per les vies, sense malucs, caiguts per fer metring".

Els postres me’ls va donar el directiu de l’asseguradora: "En èpoques de crisi, el que cal és una bona gestió de la incertesa". No parava de dir "gestió de la incertesa", s’omplia la boca amb la frase dels collons. Cada cop que la sentia se’m regirava l'estómac. Al final, vaig alçar la copa de vi i, interrompent el seu monòleg, vaig dir: "AIXÒ és gestió de la incertesa" . Tots van mig-riure amb la condescendència que els donava la meva condició d’outsider. En efecte, jo per ells sóc un bufó, un pallasso qui ni tan sols té una targeta amb voravius daurats per intercanviar al final del dinar. Ara bé, el consol que ens queda als pelacanyes com jo és saber que mai direm una frase com "gestió de la incertesa". Serem uns pelacanyes, però, com diria Pascal, uns pelacanyes pensants.

Entrades Relacionades:
Entrevista a Maquiavel
Dinar amb yuppies.mp3

8 comentaris:

subal ha dit...

senyor pelacanyes, em temo que els meus darrers comentaris han fet un efecte crida però al revès, doncs ningú trepitja la terra per on jo camino. A risc de sabotejar el seu sistema de comentaris un altre cop, li diré que això que el seu directiu-farlopero diu sobre la gestió de la incertesa és ben veritat. Fonts ben informades em diuen que a Veneçuela, territori de la col.lisió i el desastre, la gent s'ha fotut a jugar a la loteria i a visitar santeros com xais que són conduits a l'escorxador.

el trobava a faltar, senyor XZ o senyor Genís o qui coi estigui a càrrec d'aquest vaixell a la deriva.

Niqmad ha dit...

O potser sí que les diràs... però amb l'ironia i el sarcasme que calen!

XZ ha dit...

Subal, els teus comentaris sempre són benvinguts. El yuppie utilitzava la frase per referir-se a períodes de fusions, reeestructuracions empresarials i tota aquesta mandanga. Segurament, ho havia llegit en algún gurú yankee i ho repetia com un lloro. La teva reflexió, més sociològica, li passaria massa per damunt.

Niqmad, un plaer tenir-lo per aquí.

ferrancab ha dit...

No es pot aspirar a gaire més. Directiu-farlopero o pelacanyes pensants. Ja és bo saber triar.

subal ha dit...

què és aquesta merda de color virginal que gasteu ara a la vostra plantilla?

un lector indignat.

XZ ha dit...

subal, es fa dur habitar sempre el cantó obscur. Aspirem a ficar les coses negre sobre blanc i, sobretot, a indignar els lectors.

Anònim ha dit...

M'indigna i m'encanta aquest bloc...i sobretot els comentaris que mesclen ous i caragols, ja que el fan encara més interessant.

Anònim ha dit...

Vaig aprendre molt