dijous, de gener 19, 2006

Wilhelm Reich





La posteritat ha estat malèvolament injusta amb el psicòleg Wilhem Reich. El qui un dia va ser el deixeble predilecte de Freud, va entrar ja en vida en una espiral de rebutjos. Ara es fan pel•lícules sobre Kinsey i la seva "revolució" sexual. Però pensem per un moment que Kinsey va escandalitzar americans. Escandalitzar americans és fàcil. Reich va escandalitzar vienesos, alemanys, noruecs i soviètics de primera fornada (també, és clar, els americans que el van deixar morir en un presó de mala mort a Pennsylvania). Aquesta nòmina d'escandalitzats mereix un cert respecte, demostra un insubornable tremp intel•lectual.

Han contribuït a aquest ostracisme la censura de la psicoanàlisi oficial (Reich va tirar en cara a Freud, amb raó, que fiqués al mateix nivell l'impuls de mort i l'impuls eròtic) i el seu trastocament del últims anys en els quals va començar a construir estranys aparells anomenats "Acumuladors d'Energia Orgasmàtica" (foto).

Tots els qui apreciem un bon polvet tenim molts motius per estar agraïts a Reich. Va ser dels primers a demanar mètodes anticonceptius per a les masses, va dir alt i clar que no hi ha revolució sense alliberament sexual, va defensar l'esclat creatiu que produeix un orgasme (tota la poesia beatnik neix d'un intent de reproduir alguna cosa semblant). Una vegada li van encarregar que adeqüés un gimnás per a ús de les Joventuts Comunistes Alemanyes. Reich va creure que el millor que s'hi podia fer era habilitar una sala amb tots els matalassos del gimnàs perquè els joves camarades es poguessin desfogar i estretir la seva camaraderia. El van expulsar del partit.

Però Reich no és només una relíquia històrica a venerar. Llegim:
"Existeix una gran misèria sexual a Alemanya, com a tots els països capitalistes. Aquesta misèria afecta profundament els joves perquè viuen a casa de sons pares i no poden disposar de casa pròpia. Molts no tenen feina ni diners per subsistir, per això no poden viure amb les persones amb qui voldrien viure, i moltes relacions que serien possibles quan estiguessin mitjanament assegurades les condicions materials, no són possibles senzillament perquè aquestes condicions no ho permeten."
Proposo a la ministra de Vivenda, Sra. Trujillo, que si vol deixar de ser la més impopular del govern faci seu aquest paràgraf de Reich. Cal que canviï el nom del seu "Plan de Vivienda 2005-2008 para Favorecer el Acceso de los Ciudadanos a la vivienda” pel nom "Picaderos pel Poble". Això és el que tots volem. L'acumulador orgasmàtic de Reich tenia pocs metres quadrats però estic segur que era una delícia "d'habitabilitat".

4 comentaris:

dErsu_ ha dit...

Pel que dius Reich va tenir el que es mereixia. Les ànimes nobles no tenen cabuda en les nostres societats (mai n'han tingut), i certament són mereixedores de la ignomínia, o de l'oblit, car es fan insoportables al cos social. La llista de damnificats fora llarga.

subal ha dit...

jo vaig haver de corregir un llibre del Reich minuts després de deixar-ho amb una parenta. Gairebé em suicido.

irichc ha dit...

A mi el sexe sempre m'ha semblat la felicitat de l'esclau, del gregari sota els efectes de la hipnosi biològica. A més, és un engany que admetem perquè ens afalaga. La qual cosa no implica que sigui partidari de l'ascetisme a qualsevol preu. Així com hi ha mediocres folladors, també hi ha ascetes mediocres: la immensa majoria.

La natura ens enganya sempre que ens deixem endur per la passió. És ella la que comença el formigueig als ous i la que trenca les barreres de l'autoengany i els condons dels burgesos. Per això és una força d'ordre. El crit atàvic al sexe, doncs, ha deixat oficialment de ser revolucionari. Ja apareix a tots els clips de la 'Britni'.

la cosa pública ha dit...

Més sexe i menys bombes...
Com deia una: "Pau a La Terra i Guerra al llit".
Salut!