dilluns, de gener 23, 2006

Feminisme pijo

Llegeixo un article a El País titulat "Rebelión en Wall Street" sobre la demanda per discriminació que han interposat un grup de dones contra el Dresdner Bank:
"El proceso legal lanzado el pasado 9 de enero por cinco directivas del Dresdner Bank en Wall Street ante un tribunal de Manhattan [...] cubre a unas 500 mujeres que han sufrido algún tipo de discriminación sexual en la entidad. Piden 1.400 millones de dólares (unos 1.200 millones de euros) en compensación por "la pérdida de ingresos, depresión, estrés y ansiedad" sufridos en su trabajo. En concreto, denuncian que se han topado con un techo de cristal que les impide ascender a puestos ejecutivos más altos."
Analitzem una mica aquests números. 1200 milions a repartir entre 500 dones toquen a quasi 2.4 milions d'euros per persona en concepte de compensació. Aquestes yuppies tindrien el meu respecte si anunciessin que destinarien els diners a ajudar a les dones realment discriminades: mestresses de casa, víctimes de la violència domèstica, mares solteres, obreres del tercer món...

Sostre de cristall? Tres de les demandants són directores i les altres tres són vicepresidentes del banc. On volen ascendir? L'únic escalafó laboral que els falta és ser presidentes del banc i, si jutgem per la lleialtat que han mostrat amb aquesta demanda absurda, massa amunt i tot que han ascendit. Era des dels seus llocs de responsabilitat que haurien d'haver mirat de canviar les coses si percebien signes de discriminació. Hi ha menys dones directives, és cert, però la desproporció s'hereta de les business schools on hi van a estudiar en menor proporció.

Però a més la demanda inclou uns arguments moralistes inacceptables:
"Para nadie es un secreto las juergas que se pegan los brokers con sus clientes en clubes de strip-tease de Nueva York. Jyoti Ruta comenta que una noche fue obligada a dejar una cena de trabajo porque los chicos querían ir a un destape. Kathleen Treglia añade que una compañera fue contratada por su físico, "porque los hombres querían un bombón para sus ojos". Y Maria Rubashkina alega que algún directivo traía prostitutas a la oficina durante el almuerzo."
A la tal Jyoti li diria que no crec que al club de strip-tease hi anessin "a treballar" així que marxant no es va perdre res important. "Kathleen fue contratada por su físico"... descobrint la sopa d'all a canvi de dos quilos o què? Maria Rubashkina diu que algun directiu es feia acompanyar de putes. Què té a veure això amb la discriminació? De què serveix ser directiu si no et pots desfasar una mica? En què et diferencies del conserge?

No s'han de mesclar operacions d’enriquiment personal amb el feminisme autèntic. Les yuppies no necessiten robar bancs d'una manera tan sofisticada. Qui ha de robar bancs i donar els diners a les dones que els necessiten és l'Estat: un robatori organitzat que es coneix com a "política social". Si l'Estat abdica d'aquesta responsabilitat, que ho faci algú altre, però tinc seriosos dubtes de que enriquir encara més unes pijes sigui un avanç pel feminisme. No és més aviat la unió de dos fenòmens típicament ianquis: la correcció política i el forrar-se a cop d'advocats?

5 comentaris:

Hanna B ha dit...

ah, el dia que triomfem!! que es preparin tots aquests tixtxarel.los que es passen les jornades laborals xatejant als hotlines. el cop d'estat feminista és més a prop del que sembla i crec que molts encara ni s'ho ensumen. pobrets..!
cordialment,
la branca violeta radical.

XZ ha dit...

Quan triomfi el cop d'estat feminista el primer que faré és borrar aquest post, no sigui que comencin a rodar caps o altres coses pitjors :)

Anònim ha dit...

Tot i que el teu post té una vessant social que jo no contemplo, enllaço aquí una altra visió del feminisme:

http://diosbendigaamisenemigos.blogspot.com

XZ ha dit...

irich, no estic d'acord amb el que dius en aquest link. Parlar d'una suposada naturalesa de les dones extensiva a tot el gènere em recorda massa al rotllo de bestseller aquell de "Los Hombres son de Marte las Mujeres son de Venus".
S'hauria de filar més prim i parlar de de paradigmes culturals com el que menciones del "príncep blau" que condicionen actituds. Ara bé, els homes també estan plens de paradigmes que els casquen: "la lolita", "la rossa tonta" i el perniciós "la maté porque era mía".

Anònim ha dit...

Hi ha paradigmes culturals, és clar, però quan es repeteixen a tot un gènere amb una freqüència típica se'ls pot considerar biològics. I no crec que sigui de rebut dir que s'han "interioritzat", perque no té ni cap ni peus. De totes maneres, no pretenc prejutjar totes les dones. Només la majoria.