El Genís m'ha convidat a participar en aquest blog. Existeix potser la soledat del blogger? És comparable a aquella soledat del corredor de fons que sentien els angry young men? Accepto la invitació dubtós. No sóc massa angry ni massa young men. Com tants, sóc un escriptor bloquejat... una figura ridículament tòpica. Espero que el blog no se'n ressenti massa.
El Genís em truca ressacós, no pot anar a la manifestació de Victimes del Civisme. Jo hi aniré de totes maneres. Fins i tot és possible que algun dels seus companys engagés em saludi pensant-se que sóc el Genís, no seria la primera vegada que ens confonen. A vegades ens prenen per germans o, fins i tot, per successius avatars de la mateixa persona. Aquest pensament em torna la confiança en la unitat del blog.
La manifestació és la més heterógenea a la que mai he assitit. Desenes de skaters branden les seves taules en una vaga de patins alçats cridant: Volem patinar! Volem patinar! Molt a prop decenes de putes branden mames siliconades xisclant (els joves criden, les foguejades xisclen) Volem treballar! Volem treballar! Haig de confesar que la meva simpatia pel col·lectiu skater és més aviat escassa. Que uns ganapies es dediquin a estabellar-se contra un canto tota la tarda em sembla excessiu. A més, la seva obsessió per grabar-se continuament em recorda la dels terroristes. Les meves simpaties pel col·lectiu de les putes, en canvi, mereixerien una entrada apart.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada