Em llevo tard, endormiscat després d'una nit dedicada al joc. Encenc la radio i escolto un truculent conte de nadal: dones embarassades acomiadades d'una fàbrica de la mà de segurates, vells que porten vint anys esllomant-se despatxats de mala manera, sindicalistes represaliats... Alguna adaptació contemporània de Dickens, penso, una radionovel·la de bons obrers i malvats burgesos amb tuf de segle dinou per estovar cors càndids.Però m'equivoco. No és una radionovel·la. Són les notícies. La SEAT ha fet fora 660 treballadors el dia de nadal. M'ennuego amb el panetone veronès que esmorzo sucat en vi negre. Tinc ganes de ventar un cop de puny a aquesta massa esponjosa, flonja, inflada de benestar norditalià.
No fa massa a França van tancar molts blogs per incitar a cremar cotxes. Que consti que jo no incito a cremar cotxes. Com diuen els sociòlegs pedants en aquestes ocasions, "Cal anar a l'arrel del problema". L'arrel dels cotxes és la fàbrica de cotxes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada