Tot i que el nostre blog és recent, fa temps que ens mirem amb atenció el fenomen dels blogs des de la barrera. N’hi ha de totes menes, és clar. Però hem detectat uns quants tics estilístics bastant difosos que hauríem d’anar pensant en eradicar entre tots:* Dir que quan queden 2 o 3 col·legues ha tingut lloc una trobada de bloggers.
* Utilitzar la paraula blogoesfera.
* Publicar llistes de llibres per llegir. A qui interessa? Quan te l’hagis llegit, si tens alguna cosa a dir-hi, fes-ho.
* Ficar la cançó que s’està escoltant mentre s’escriu. Això és fictici la majoria de vegades. Una cançó dura 3 o 4 minuts. Escriviu les entrades en 3 minuts? O repetiu la mateixa cançó matxaconament en una forma d’inspiració massoca?
* Una altra mania insuportable és escriure esquitxant el text d'una densitat de links infernal. El link es va inventar per remetre a alguna cosa important. No pot ser que tot sigui important, pel simple fet que llavors deixa de ser-ho.
*
* La més irritant és, sens dubte, la crisi del blogger. Fa vergonya aliena llegir coses com:
"No sé per què encara esteu aquí?"Cap presentador de TV entra en crisi en directe i pregunta: "per què em veieu?" Ni cap columnista de diari insulta la intel·ligència dels seus lectors amb frases d'aquesta estofa. La pròpia facilitat de publicar en un blog fa caure alguns en aquestes trampes exhibicionistes. Sembla que està de moda entrar en crisi, amenaçar de tancar el blog en successives entrades, esperar a rebre comentaris de l'estil "noooooo, si us plau, no ho facis!", escriure una mica més, tornar a amenaçar... El dia que no vulgueu escriure més xapeu la boca i punt. No cal fer-ne un drama per entregues. La, ejem, "blogoesfera" seguirà rodant sense vosaltres.
"Ara que tothom té ja un bloc jo volia ser un dels primers escriptors catalans que tinguessin un wiki."
"50 visites diàries no poden estar equivocades."
"Per què em llegiu?"
4 comentaris:
!!!! molt encertat, sí senyor.
porto uns quants dies llegint-te, i penso que hi toques força
Salut!
Si se'm permet la grolleria, hi afegiria un tic a la llista: el d'encapçalar les entrades del bloc amb una imatge. Ara be, qui estigui net de culpa, que llenci la primera pedra.
dersu_
Per suposat aquí es permet criticar i grolleries de tot tipus si s'expressen amb estil. Ficar imatges és una decisió de plantejament de la pàgina. Al capdavall, Internet no és només text, no? Intentem trobar imatges curioses, cosa que no sempre aconseguim. Almenys no caiem en aquell altre tic que m’he descuidat: ficar fotografies dels col•legues borratxos en una festa o saturar la pàgina de fotografies d'un viatge.
i ara! cadascú que parli del que vulgui i cadascú que llegeixi el que li piqui, nor¿?
penseu que molta gent no té altre lloc de desofeg que el seu blog i així van ;) -anem-
posats a rajar, el tic blogaire que no suporto és el de dirigir-se als "lectors". manies meves.
i dersu: les imatges parlen molt, de vegades, i si no, entretenen que també es un detall (opino).
Publica un comentari a l'entrada