Concurs sobre blogs

Us proposem el següent concurs: Identifiqueu a quins blogs pertanyen els següents pastitxos estilístics. Es tracta de blogs bastants coneguts i que porten més d'un any de funcionament.

Qui n'endevini més tindrà un premi garantit. Si algú s'ofen, que respongui en forma de sàtira. La "catosfera" no pot ser una bassa d'oli permanent.

BLOG 1

No hi ha res millor que una escapada a Roma quan està nevada. Molts tès, moltes passejades... A més a les galeries Vitorio Emmanuelle hi han un obert una botiga de disseny japonès. Tinc ganes, però, de tornar chez nous i llegir els 254 blogs que tinc agregats a bloglines. Per cert, podeu veure les fotografies del viatge al meu compte de Flickr (no, no se'm veuen les cames). Us proposo un meme pels vostres blogs: visiteu tots els museus de Barcelona en una sola tarda i sintetitzeu-ne l'experiència en una sola frase, a ser possible que sigui d'algú altre (preferentment d'algú d'El País). Ui, no sé que hi faig encara escrivint (a més, en hores de feina pagades pels vostres impostos).
Qui sou?

BLOG 2

L'OTAN bombardejarà Madrid per provar armes secretes.

Així m'ho ha assegurat un confident meu contactat en una casa de cites (àlies Deepthroat). No puc revelar la font, però això passarà aquest dissabte.El CNI respondrà tirant com antiaeris tots els coets que s'havien d'utilitzar per celebrar la concessió dels Jocs Olímpics. Per cert, una font del COI (àlies COIons) m'ha dit que Madrid va guanyar les votacions, però James Bond, infiltrat com a membre de la delegació de Blair, va treure una pipa i allà es va acabar la reunió. La veritat no és allà fora, és al meu blog. Per cert estic pensant en canviar el fons de la pàgina a groc. Què hi penseu?

BLOG 3

De definició del que és aquest artefacte (o potser no)

Això no és un haiku
és una cosa semblant
però igual de profunda

Amb rostre de... sensibilitat a flor de pell

Gossos

Observo distret una esceneta de carrer al benestant barri del Putxet: el gos d'una dominicana acaba de mossegar la cama d'una pija que també havia sortit a passejar el seu quisso. Les dues estan fent papers com dos accidentats de carretera. La pija li demana els papers de vacunació per assegurar-se de que no agafarà la ràbia. La dominicana li diu que els ha d'anar a buscar a casa en un moment. Que viu a prop. La pija s'extranya de que visqui al seu barri i li pregunta repetidament "¿seguro que vives por aquí?". No sé si està més nerviosa per la mossegada o per assabentar-se que el seu barri ja no és el que era.

Entranyable costumisme barceloní, una d'aquelles estampetes que explicaria amb una llagrimeta un Emili Vilanova o en faria sang un Robert Robert. Per la meva part, elevo l'anècdota a categoria per dir que els gossos no m'agraden gens. Moltes persones davant d'aquesta afirmació és pensen que ets una mala peça. Sembla que per demostrar que ets una persona sensible és obligat acaronar qualsevol bitxo pelut que se't fiqui davant. L'únic animal que m'agrada és el cavall llançat a galop cap a la meta d'una cursa lluint el número al qual he apostat força pasta. És una imatge que uneix l'estètica cinètica més etèria amb el materialisme més groller.

Els gossos, però, els trobo uns paràsits. No és un insult, és la definició científica del seu comportament. A Reykjavík van fer un referèndum als 80 que va prohibir la possessió de gossos a la ciutat. Ja tinc un motiu més per admirar Islàndia. L'altre era una islandesa que no vaig aconseguir convèncer de les virtuts del doggie style.

Només salvo de la crema els gossos pigalls dels cecs i els que rastregen víctimes de terratrèmols. Els que ensumen drogues els trobo uns delators de mala mena.