Béziers o el flux incessant
Viatjo per França fins a Béziers. Béziers va ser objecte d’una de les frases més memorables dels catòlics: “Mateu-los a tots que Déu sabrà escollir els seus“. La van usar els croats el 1209 per passar a ganivet a tots els habitants d’aquest poble. Sento dins meu la mateixa fatiga de matisos, la mateixa mala llet indiscriminada, que va fer possible una frase com aquesta.
Visito una construcció curiosa: el pont-canal sobre l’Orb. És tracta d’un pont amb un canal d’aigua al mig (el Canal du Midi) per on poden navegar petites embarcacions. És fa estrany veure com un canal creua un riu passant per un pont. La imatge donaria per moltes meditacions heraclianes sobre l’estat de flux permanent que no m’entretenc a fer perquè tinc una cosa en estat de flux permanent dins els pantalons i l’haig de mirar d’atendre.
De nit acabo a un barri de pisos de protecció oficial dels seixantes, prenent pernods infectes amb una noia d’edat indeterminada entre els 30 i els 40, filla de pied noirs argelins. El meu francès l’he après a base de llegir Maupassant i, encara que l’entenc tot, no el parlo gens bé. Tampoc importa massa perquè Marie-Élise és una alcohòlica i la conversa pren un aire vaporós i fragmentari. Parla del trauma de la repatriació dels seus pares, de quan els obrers de la CGT els rebien al port amb pancartes de “pieds-noirs impérialistes“. Una història trista i “arrabalera”. Però quin alcohòlic no té una història trista? La gent diu que l’alcoholisme mata, però no és veritat. Són altres coses que fan que et matis amb l’alcohol i uns pares inadaptats al grandeur gaullista semblen un bon motiu.
Quan tanca el bar, l’acompanyo a casa i em fa una palla ràpida al portal.
Visito una construcció curiosa: el pont-canal sobre l’Orb. És tracta d’un pont amb un canal d’aigua al mig (el Canal du Midi) per on poden navegar petites embarcacions. És fa estrany veure com un canal creua un riu passant per un pont. La imatge donaria per moltes meditacions heraclianes sobre l’estat de flux permanent que no m’entretenc a fer perquè tinc una cosa en estat de flux permanent dins els pantalons i l’haig de mirar d’atendre.
De nit acabo a un barri de pisos de protecció oficial dels seixantes, prenent pernods infectes amb una noia d’edat indeterminada entre els 30 i els 40, filla de pied noirs argelins. El meu francès l’he après a base de llegir Maupassant i, encara que l’entenc tot, no el parlo gens bé. Tampoc importa massa perquè Marie-Élise és una alcohòlica i la conversa pren un aire vaporós i fragmentari. Parla del trauma de la repatriació dels seus pares, de quan els obrers de la CGT els rebien al port amb pancartes de “pieds-noirs impérialistes“. Una història trista i “arrabalera”. Però quin alcohòlic no té una història trista? La gent diu que l’alcoholisme mata, però no és veritat. Són altres coses que fan que et matis amb l’alcohol i uns pares inadaptats al grandeur gaullista semblen un bon motiu.
Quan tanca el bar, l’acompanyo a casa i em fa una palla ràpida al portal.
enviat per XZ a la/es
12:07 PM
7 comentaris:
M'agrada molt aquest post, és com la punta de l'iceberg d'una novel·la o com una pàgina arrencada del diari personal de ves a saber qui.
...o un tros d'una peli de Guediguian . A mi també m'ha encantat
Aquest escrit ha estat suprimit per l'autor.
a vegades no sé d què cony parles i d'altres t'escupiria a la cara. Però, en general, em felicito d'haver trobat el teu blog.
Per cert, quan vulguis t'acompanyo a casa i gaudeixo, també, de les teves debilitats.
lol,so nice
Occasionally, you see the written content, very good, I like!
Personalized signatures:金游棋牌,唐人游,游戏茶苑,本地棋牌游戏中心,南通棋牌游戏中心,常州棋牌游戏中心
cool
Publica un comentari
Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]
<< Pàgina principal