dilluns, de febrer 20, 2006

Lligar a la discoteca

Fa temps que lligar de nit amb una desconeguda em sembla una admirable gesta, una proesa molt per sobre de les meves modestes capacitats. A les discoteques, em moc entre un desig salvatge cap endins i un respecte capellanesc cara enfora. No m'arrisco gens. Per sobre de tot, m'aterra la idea del rebuig. No el rebuig amistós, aquell "no" que respon amb un somriure agraït i afalagat, sinó el rebuig total, el que neix del fàstic de sentir-se una indefensa presa amenaçada per afamats voltors.

Observo les destraleres maniobres dels altres mascles que ballen a prop meu, sempre tan nombrosos i empipadors. Simulen estar concentrats en una música pèssima i reiterativa fins al vòmit. Suen a riuades i reparteixen cops de colze. Molts reben un no de fàstic que els deixa indiferents, mentre d'altres tenen una relativa sort i entomen un no simpàtic amb total incomprensió, com un signe alentador d'una estèril perseverança.

També hi ha qui lliga amb una noia guapa i se l'enduu al catre. La resta ens el mirem amb rabiüda enveja i creixent excitament. No acostuma a transcórrer gaire temps entre els petons amb l'alè de cubata de garrafa i el grapejar-se desvergonyidament. Bravo. Què es deuen haver dit? Quina mena de conversa ràpida, enginyosa i insubstancial ha obrat el miracle? M'imagino aquestes converses, concises i efectives, com petites meravelles literàries, inspirades per una motivació inigualable. No em crec que tot s'expliqui per les collonades que el professor Sebastià Serrano anomena "comunicació no verbal": subtils moviments de cella i de malucs... Encara recordo el venerable catedràtic pel Pati de Lletres empaitant estudiants amb piercings al melic. Pobre Serrano! Feia el mateix efecte que qualsevol vell verd, per molta pàtina pseudocientífica amb què volgués adornar la seva bava de pervertit.

Jo, que sóc dels que lliguen a base de molts cafès, admiro moltíssim els que treuen un bon partit de la nit. Són sincers i van al gra. He suportat massa converses interminables, plenes de cites de llibres que no m'havia llegit, només per acabar fotent un clau més aviat trist, fatigat de tanta innecessària sofisticació. O, pitjor encara, per acabar en una altra amistat no desitjada, col•leccionant cruels records de seduccions fracassades.

7 comentaris:

subal ha dit...

els pits d'aquesta noia són molt macos.
Sou vos, senyor Genís?

Hanna B ha dit...

no difameu en sebastià serrano, home! aquest mascle no necessita empaitar que té una llista d'admiradores embadalides que faria empal.lidir la mani del dissabte...

magarrufa ha dit...

Voler lligar em sembla antieròtic. Fes com Picasso: no busquis, troba. Jo de tu no perdria el temps amb cançons que no m’agraden, i miraria de passar-m’ho bé ja sense l’esclavatge de tristos rituals exteriors.

NSL ha dit...

Les famelles estan impossibles. Jo ja ho vaig comentar al meu bloc. Lligar s'ha convertit en tota una proesa, fins i tot per als més avantatjats.

Aquest estúpid xantatge que fan les fémines amb la seva sexualitat a canvi de compromisos impossibles que ni tan sols elles acaben mantenint és patètic i insofible. L'únic que aconsegueixen amb aquesta desnaturalització del fet sexual és que cada dia obrin més clubs de l'estil Bailén 22. Trista vida la dels humans.

Resulta que totes les famelles que van a les discoteques van a ballar.. Increible però cert. La passió per la dança els ha arribat tot d'una.

Pregunteu a qualsevol dona si va a la discoteca a lligar, o si ni tant sols acceptaria proposicions en una discoteca. El No és taxatiu.

Si vols conèixer noies, et recomano que t'apuntis a un curs de Patchword. Ara, les que hi trobaras allí, et faran prendre moooooolts cafés per acabar per adonar-te que tenen menys experiència sexual que la meva avia.

Anònim ha dit...

Si dic la veriat, a mi no s'em dona malament. He descobert el truc.

1-Si surts a lligar no lligues, tu passa de tot i només tira la canya si et ve de pas, no s'ha de ser babós.

2-Les dones son les que decideixen que passa, nosaltres no hi pintem res.

3-el fisic no es tan important. Tinc amics tremendos que no es mengen un rosco, el que fa que pillis es tenir morro i ser catxondo sense arribar a ser un putu babos.

4-cada noia es un mon. abans d'atacar observa la seva manera de ser i adapta't per atacar allà on hi ha el punt feble.

5-si d'entrada hoveus txungo retira't, no perdis el temps. Es millor no cardar que cardar per caritat

Anònim ha dit...

Val a dir que els rols s'han intercanviat en molts casos, tot i que hi ha de tot.

És cert que si la única cosa que cerques és sexe has d'anar amb compte, moltes s'escuden en un fals pudor, d'altres rera una pàtina del que és políticament correcte, algunes fins i tot enganyen els mascles amb el que "hauria de ser" una parella, o en aquest cas, una trobada...Però sempre hi ha femelles que creuen ferventment en la poca varietat de models que ens ofereix la societat i els seus límits.

Ho teniu difícil per lligar? La clau està a adaptar-se.
Els instints caçadors coexisteixen amb els bonics valors que esdevenen dels col.lectius, doncs a caçar s'ha dit!

Observeu, estudieu, utilitzeu les eines al vostre abast...i la presa serà vostre. Però no pequeu de vanitat i no intenteu dinar-vos un mamut amb l'ajut d'una pedra i prou ;).

Potser també haurieu de facilitar informació a les femelles...com se us lliga a vosaltres?

carles ha dit...

Tinc cinquanta nou anys i una mica d´experiència. No intenteu lligar, el 99% de les vegades no serveix. ELLES DECIDEIXEN QUAN I COM. En qualsevol cas l´únic que podeu fer és, a la curta distància, ser encantadors. Res més.