dimarts, de febrer 07, 2006

De civilitzacions

Ambaixades assaltades, banderes cremant, pedrades i morts. El conflicte de les caricatures de Mahoma fa les delícies dels seguidors de Samuel P. Huntington i el seu xoc de civilitzacions. És sobrer escandalitzar-se per l’embogida resposta dels moviments islamistes. De qui res s’espera, res es critica. Només es condemna. El que és realment preocupant d’aquesta història és la reacció d’alguns articulistes i polítics progressistes. D’aquells que comparen el mal gust d'un caricaturista amb la violència d'un fanàtic.

Hi ha qui aprofita tot això per veure-hi actituds islamofòbiques. Excuses de mal pagador per mantenir-se en una inútil i impossible equidistància. Islamofòbia és lluitar contra un mesquita en un barri farcit d’esglésies i temples de Jehovà. O veure els palestins com si fossin indis trets d’un neowestern, les terres dels quals els israelians tenen el dret a colonitzar. Res a veure amb el rebuig il•lustrat contra qualsevol forma de fanatisme religiós.

Sembla que el que s'imposa ara des del pensament políticament correcte és demanar respecte a totes les creences. De fet, l'únic respecte racionalment exigible és el respecte a les persones, no a les seves opinions. Les dones al món islàmic mereixen més respecte, no el profeta Mahoma. És tan senzill que fa pena recordar-ho. Avui mateix, l'arabista Gema Martín Muñoz feia unes declaracions a El País on aquests principis tan bàsics s’esfumaven irremeiablement: "Se trata de un elemento de provocación que falta al respeto de una de las religiones más importantes del mundo."

La simetria culturalista entre el xoc o l’aliança de civilitzacions comença a mostrar la seva llastimosa realitat. Mentrestant, els fanàtics de casa nostra ja es freguen les mans amb aquesta nova onada de respecte a totes les creences. Els catòlics espanyols, aquells que han comparat el matrimoni homosexual amb Auschwitz, comparteixen el menyspreu de la llibertat d'expressió dels seus homòlegs islàmics. Potser en aquests dies fóra bo recordar que Maragall i Carod encara tenen problemes amb la justícia per una innocentíssima corona d'espines.

7 comentaris:

dErsu_ ha dit...

De fanàtics dels autos de xoc, pel que sembla, el món és ben ple. I és que ... a qui no li agradava anar a la fira, de petit? Ara només falta que passin per la caseta del pim pam pum i per la rifa de chochonas (una veinte duros, tres cuarenta duros).

XZ ha dit...

A l'Islam li fa falta urgentment un Voltaire. La gent sense sentit de l'humor fot basarda.

Per cert, aquesta pàgina reuneix diverses representacions de Mahoma al llarg de la història (algunes d'origen musulmà):

http://www.zombietime.com/mohammed_image_archive/

magarrufa ha dit...

El que em sembla més paradoxal de tot plegat és que, en principi, qualsevol caricatura no desitjada d’un individu concret hauria de considerar-se com a més ofensiva que la de qualsevol déu o profeta mort, sobretot si són tan misericordiosos i compassius com diuen.
De fet, crec que el criteri de bon o mal gust de l’humor, i del debat crític en general, té a veure amb la personalització de l’objectiu. Allò que insulta o desqualifica sense arguments un individu concret sol resultar d’un gust horrorós, mentre que, en l’àmbit de les opinions i les creences, s’hauria de celebrar que la crítica argumentada (humorística o no) fos implacable.
Salutacions.
PS: Ah, que no et faci pena recordar el que és senzill.

Jordi ha dit...

Completament d'acord amb tu.
Sobretot en la frase sobre la respectabilitat de les idees i les persones.
Jo no puc respectar totes les creences (el nazisme? l'islamofòbia? l'homofòbia? el nacionalisme etnicista? el nacionalisme d'estat excloent? etc...), però sí a les persones.
Salut

irichc ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
XZ ha dit...

Mira per on l'irichc ha trobat el límit a la llibertat d'expressió d'aquest blog: la llibertat de decidir què s'hi publica. Aquesta llibertat no inclou comentaris obertament homòfobs. Si algú els vol fer que els faci al seu blog.

Si l'irichc vol restituir la part assenyada del seu comentari (segon paràgraf) només ho ha de dir i el republicarem.

irichc ha dit...

I l'eco va dir:

"comparteixen el menyspreu de la llibertat d'expressió dels seus homòlegs islàmics".

Però no patiu per la censura. El comentari, en català i tot, està al meu blog en versió íntegra, és a dir, degenerada (post: "Tolerancia cero"). Allà no hi ha censura ideològica, tan sols estilística.

Coses d'internet, nanos. És difícil i és inútil tapar boques.