dissabte, de gener 14, 2006

Una grip per als descreguts

Les notícies sobre la grip aviària, per greus que semblin, reben un impacte suavíssim en una població molt descreguda. El que més he escoltat són quiexes per un cert alarmisme en els mitjans de comunicació, timídament apaivagat pels responsables sanitaris. Entre els aficionats al pensament conspiratiu, hi ha qui hi veu una estratègia dels governs de la Unió Europea per introduir un ambient de pànic general a l’estil ianqui. Tenir les masses espantades significa tenir-les dòcils. Molt temptador, sens dubte.

Pensar que les profecies sobre la primera epidèmia global del segle XXI podrien quedar en lletra morta és cosa molt comprensible. En tota aquesta història de la grip aviària hi ha elements francament inquietants. Més que el sensacionalisme del tractament mediàtic, esgarrifa veure com la sagrada lògica del mercat no respecta ni el dret a la supervivència. Els propietaris del laboratori suís Roche haurien de comparèixer davant un tribunal internacional, en comptes de forrar-se obscenament. Malgrat tot, no recordo antecedents que em permetin desconfiar completament de l’Organització Mundial de la Salut. Si l’OMS assegura que la pandèmia és “inevitable”, m’ho crec. L’àntrax i la grip aviària no em semblen comparables.

És realment estrany que gairebé ningú no s’hagi deixat endur pel pànic. Una lectura atenta del que està passant ens hauria de fer sortir escopetejats cap a la primera botiga de màscares. Les existències dels supermercats són a l’abast de qualsevol acaparador. Tot segueix igual. Tanta indiferència cap a la grip aviària fa sospitar el pitjor. Potser és que molta gent s’avorreix i desitja en la intimitat una catàstrofe general per viure una autèntica aventura. S’imaginen que aquesta grip els matarà, a tot estirar, un parell o tres de coneguts. Al cap i a la fi, anar a un enterrament per inflar-se a canapès i pensar en la sort d’haver-se salvat pot ser una experiència entretinguda i recomfortant.

1 comentari:

Hanna B ha dit...

doncs dec ser l'excepció que confirma la regla perquè jo estic totalment paranoica.
un belga, i d'aqui quatre dies un manresà (per dir qualsevol lloc a menys de 100km de casa meva). i al metro línea 4, tots apretats, aqui no es salva ningú. vaig a encendre un ciri.