dimarts, de gener 31, 2006

Fer-se vell o morir


La por a envellir, avui en dia, està més estesa que la por a la mort. En comptes de celebrar el fet de tenir salut mentre un es va fent gran, són molts els qui s’horroritzen davant els signes d'ineluctable decadència física, per subtils que siguin. En els anuncis contra el tabac, l’envelliment prematur de la pell té la mateixa importància que el càncer de pulmó. Una fina arruga o unes tímides entrades provoquen un esglai mortal, indecent. Hi ha qui amb vint-i-cinc anys ja comença a turmentar-se i no acaba mai.

El juvenilisme és una plaga que ve de lluny i no hi ha qui l'amaini. Pensar que en aquesta vida no hi ha res millor que ser jove, que els joves encarnen el més noble i envejable de l’existència humana, és una idiotesa que només s’haurien de creure quatre xavals eixelebrats. L’engany de voler allargar la pròpia joventut té conseqüències greus. Les víctimes del juvenilisme no només es vesteixen com si fossin l'etern adolescent. També acostumen a patir una tràgica inconsciència sobre el pas del temps. Mentre un es cregui jove i procuri comportar-se com a tal, s’ho pot perdonar quasi tot, sobretot no prendre’s la vida seriosament. No estimar, no realitzar-se, no tenir espurnes de solidaritat amb el patiment aliè. No buscar moments d’edificant dignitat moral.

A tots els peter-pans que pul•lulen per les cantonades i les discoteques de la nostra ciutat els cal un bon consell. Algú els hauria de xisclar a l’orella, sense por a trencar-los els timpans, aquella gran frase d’Oscar Wilde: “Senyors i senyores, això no és un assaig general, això és la vida.”

4 comentaris:

magarrufa ha dit...

Per què la disjuntiva "Fer-se vell O morir"? Fer-se vell és morir a poc a poc. Morir jove equival a accelerar el procés, prendre una drecera.
Se m'acut que Cioran diria "Fer-se vell i morir, no, millor no haver nascut”

D'altra banda, no entenc per què naturalitzes el descompromís ètic en els joves i no pas en els vells, com si amb els anys fos ridícul i imperdonable i abans no. De tota manera, estic d’acord amb tu que el juvenilisme fa estralls.

“Això no és un assaig general, és la vida”, però què és això?

Laura ha dit...

si.. endogamia això .. ;D jo vaig fer un "erasmus" a mexico lindo i alla no n'hi havia de endogamia . Un peto!

magarrufa ha dit...

laura, "endogàmia " en quin sentit?
Salutacions.
PS: M'encanta això de "captaire moral"

joint ha dit...

A partir de quina edat es suposa que un ha de vestir com un adult?
La vestimenta madura a les persones?