divendres, de desembre 16, 2005

Curiosa troballa


Meravelles de la segona mà! M’he comprat “Onades sobre una roca deserta” de Terenci Moix, primera edició de 1969. A dins, m’hi he trobat un tros de paper en mal estat, mullat per una tassa de cafè i rebregat de mala manera. A la l'altra cara, hi ha dibuixos enquadrats. Semblen indicacions tècniques d'un guió cinematogràfic. El reprodueixo, amb l’ortografia corregida:

“Diu Terenci Moix que l’art, mancat d’inspiració, és pura fórmula. I que la nostra societat, per analogia, és una pila de fórmules exhaurides. Cert. Si em conegués, podria caricarutitzar-me com algú que vol fer cinema, però no sap què explicar. Com una fórmula previsible i desvergonyida, ansiosa de protagonisme immerescut.

Quantes paraules rares! Àdhuc, gratacels, llémena, aixopluc, ensems, endebades, adés... A cada frase, necessito el diccionari. Són paraules seves? O li han encolomat per la cara? L’altre dia, la Marta em va dir que els autèntics autors de la literatura catalana són els correctors d’estil. Envalentonats per la força de ser uns pocs privilegiats que coneixen la norma, es dediquen a propagar paraules insòlites i impronunciables, amb total falta de realisme. Sembla que per aquest camí acabarem malament. Però potser és el que ens toca. Una literatura de correctors, un cinema de pedants sense vocació (as myself) i una política de bisbes i passadís per a un país mediocre, un país de fórmules.”