dissabte, de desembre 31, 2005

Bon any nou


La festa de cap d’any és la més lamentable de totes les festes. A l’absurda il•lusió de celebrar un rutinari canvi numèric, cal afegir el fabulós col•lapse nocturn que provoquen tots aquells a qui no els agrada sortir de nit, però s’hi veuen llastimosament forçats. L’obligació de passar-s’ho molt bé i fins molt tard tenyeix la festa d’una poderosa tristesa. És com un mal acudit del qual ja saps el final. Després del canvi de mil•leni i la consegüent decepció, tot aquell que sigui capaç d’emocionar-se és un idiota sense remei. El raïm, el cava i la cocaïna són alguns dels protagonistes d’aquesta infame nit. El paper principal, però, es reserva a l’esforç col•lectiu per sentir-nos agermanats en la més pura estultícia.