dilluns, de desembre 12, 2005

Adéu a les classes socials

Surto al carrer a les set del matí com cada dia i no puc evitar sentir-me una mica desgraciat. No sóc home de matí. Fa un fred terrible i la foscor és absoluta. Després, al migida, mentre vaig escopetajat cap a casa a fi d'escalfar-me, em creuo amb un paleta de pell fosca i em sento indigne del privilegi que suposa la meva feina. Suposo que la meva reacció es deu en gran part al que he llegit aquest matí. Al diari d’avui hi he trobat dos articles diferents sobre la necessitat de reforçar l’Estat del benestar a partir de l’últim informe sobre la pobresa al nostre país. Després de deu anys de creixement econòmic, el tan per cent de població considerada pobre es manté: el 20% dels espanyols viu amb menys de 360 euros al mes. Òbviament, el discurs de la igualtat social té molt poca força. Sembla mentida que per exigir els drets socials s’hagi de recórrer a la llagrimeta de la sensibilitat nadalenca. En els dos articles, referits a la mateixa Enquesta de Condicions de Vida, no es parlava de com es divideix el 80% que no és pobre. Hi ha qui diu que les classes socials ja no existeixen. Si no ets pobre de solemnitat, agermana’t amb el ric en la compassió cap al més pobre. Sembla que la meva actitud aquest migdia és la més adequada i popular: oblidar-se dels més pobres, però no del tot. De tant en tant, ens serveixen per recordar-nos que, gràcies a ells, la nostra existència és més mediocre que desgraciada.